Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 | |
Tipus | text sagrat |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Zaratustra |
Llengua | avèstic |
Dades i xifres | |
Lloc de la narració | Imperi persa |
L'Avesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis. No es conserven completament, ja que, segons una llegenda, Alexandre Magne els va fer cremar.
Avesta deriva de la forma amb la qual s'anomena aquest conjunt de llibres en pahlavi (una llengua iraniana mitjana): abastag, paraula que sembla venir d'un antic upa-stawa-ka ('lloança'). L'Avesta està dividit en diverses parts (segons el que ha sobreviscut i la transcripció medieval més fidel):
L'Avesta conté texts de diverses èpoques en dues llengües (o dos dialectes d'una mateixa llengua): l'avèstic antic (també anomenat gàtic -llengua dels Gatha-) i l'avèstic recent. L'avèstic ('la llengua de l'Avesta') és la llengua iraniana més antiga que es coneix: és una llengua indoiraniana (i, per tant, indoeuropea) amb prou semblances amb les llengües índies antigues (vèdic i sànscrit) com per a ajudar els estudiosos europeus del segle xviii i actuals a la comprensió d'aquests texts i d'aquesta llengua.
El zand (o zend) és un mot persa que indica l'exegesi de l'Avesta, és a dir, el complex de literatura pahlavi que comenta els texts sagrats del mazdaisme. Fou introduït pel lingüista A. H. Anquetil Duperron per tal d'indicar la llengua de l'Avesta o avèstic.[1]